1 1 v. tr. [LC] Produir un enfonsament (en una superfície). El cop ha deprimit els ossos del crani. 1 2 intr. pron. [LC] Sovint, amb un cop violent al cap, els ossos es deprimeixen. Té el front deprimit. 2 1 tr. [LC] Posar per dessota del valor real. Li sabia greu que deprimissin el seu germà. Deprimir la seva reputació. 2 2 [LC] deprimir l'orgull d'algú Humiliar-lo. 3 1 tr. [LC] [PS] [MD] Produir una disminució de vitalitat o d'activitat funcional (en el pols, en l'ànim, etc., d'algú). La ingestió de barbitúrics deprimeix el pols. 3 2 tr. [LC] [PS] [MD] per ext. Les preocupacions els deprimeixen. 3 3 intr. pron. [LC] [MD] El pols, l'ànim, etc., d'algú, patir una disminució de vitalitat o d'activitat funcional. L'ànim es deprimeix quan esdevé una desgràcia. Amb aquest disgust, em temo que es deprimirà. 4 tr. [ECT] Produir una disminució (en els preus del mercat).
